Manifest

Com hem vist la Xarxa d’Intercanvi és un bon exemple de servei d’intercanvi no monetari. Un servei que ofereix coneixements a canvi de coneixements i que comparteix la filosofia amb un altre tipus d’intercanvis no monetaris (els bancs del temps). A Espanya els bancs del temps són les xarxes d’intercanvi de serveis que potser han aconseguit desenvolupar-se més i ser més reconeguts, i segurament han aconseguit realitzar major projectes amb els goberns municipals, el que els permet afrontar la seva important tasca amb major seguretat. Tot i això, hem de reivindicar la importància d’ambdues experiències, ja que cobreixen i dinamitzen una sèrie d’activitats importants per a vida cotidiana de les persones.

No només es tracta d’aprendre i ensenyar sinó de formar part d’un projecte capaç de generar complicitats amb altres projectes comunitaris, que és capaç d’intercanviar i treballar conjuntament amb altres experiències i altres entitats, i que aconsegueix que entre tots es construeixi un objectiu comú: generar barris amb una major calitat de vida. Aquest és un dels abjectius de la xarxa d’intercanvi.

No vol dir això que els coneixements no siguin importants. Ho són i, com el seu nom indica, són el pilar del projecte. Això últim implica grans dosis de treball voluntari i temps disponible per realitzar-lo. I és aquí on pot residir un dels perills de la bona marxa dels diferents projectes. La capacitat per constituir una estructura estable i que doni continuitat al projecte és, sens dubte, difícil, ja que gestionar xarxes com aquesta requereix molt temps i esforç. Un temps del qual no tot el món disposa i que dificilment pot cedir per realitzar aquest tipus d’activitats. Una de les coses que s’han de tenir presents de cara a la planificació de les activitats futures és reforçar la participació interna d’un major nombre de persones possible.